EN TIRANT A GRÈCÍA - 

 Constantinoble, any 1303
Els turcs, sempre en guerra amb els grecs, són a les portes de la ciutat de Constantinoble, a punt d’envair-la. Tots els habitants del Palau de Blanquerna están desesperats, i cadascú per la seva part fa el que pot per salvar la ciutat de la invasió.
Plaerdemavida és una dama de la Cort, molt amiga de la princesa, Coqueta i espavilada, sempre vol solucionar tots el problemes, però de vegades els acaba embolicant més que no ho estaven. Ha enviat en secret una carta al cavaller errant Tirant lo Blanc, demanant-li que vingui a ajudar-los contra la invasió dels turcs. Perquè la carta no es perdi, ha enviat el Foll a portar-la.
La Princesa Carmesina és la filla única del Basileu Andrònic Paleòleg, emperador de Grècia. És molt bona noia, molt intel·ligent, molt conscient dels seus deures com a princesa, però com que no ha sortit mai dels murs del palau, és molt innocent i una mica bleda.Està promesa en matrimoni des de petita, per motius polítics, amb el seu cosí, el malvat Duc de Macedònia.La Viuda Reposada havia estat la dida de la princesa Carmesina. Sempre ha estat laresponsable de la seva educació i ha vetllat perquè fos responsable i digna. Ara que el Basileu ha quedat vidu, potser alguna vegada ha pensat a ocupar el lloc de la difunta reina? El Basileu Andrònic és un rei vell i cansat. Fa poc temps que ha quedat vidu de la seva esposa, està malalt i ha esdevingut una joguina dels cortesans que l’envolten, que intenten aprofitar-se’n tant com poden per als seus interessos personals. De tota manera, ell de tant en tant fa veure que està una mica més malalt del compte per espiar-los sense que se n’adonin...
La Senescala és la ministra d’Economia. Hem perdut el compte dels anys que fa de comptable de les finances reials. Ara, amb els exèrcits turcs a les portes, està desesperada. Ja no sap d’on treure els diners. Però, ai!, els seus mals sembla que encara no s’han acabat! El Duc de Macedònia és nebot de l’emperador de Basileu Andrònic Paleòleg. Ambiciós, faldiller, traïdor, només aspira a ocupar el tron de Grècia a qualsevol preu. Sap que es casarà amb la princesa Carmesina, però no n’està pas enamorat. Per a ell, la princesa només és un tràmit per asseure’s en el tron i governar de manera tìrànica el poble de Grècia. Podríem pensar que el vell Basileu li comença a fer nosa... El Patriarca encara és més vell que el Basileu; sempre que pot li dóna bons consells. És tan savi com ingenu. A la Cort de Constantinoble està més perdut que un gat en un circuit de fórmula 1.
L’Astròloga sempre està ficada en afers d’astres i drogues. Es deixa entabanar pel malvat Duc i prepara una droga, la veritat, que porta molt males intencions...
L’Ambaixadora de Venècia i de França, amb un posat impertorbable, certament amaga els incofessables propòsits d’aquestes dues nacions sempre imprevisibles...
El Foll té encomanat el paper de bufó de la Cort, però com podreu veure és, de lluny,
el personatge que té el seny més centrat. Sort d’ell!
En Tirant lo Blanc és un cavaller errant, pobre, valent i romàntic. És la flor dels cavallers, guapo i heroïc. Ai...! L’Hipòlit és el cosí germà d’en Tirant lo Blanc. Encara és més pobre. No és tan valent, no és tan romàntic, no és tan guapo... Però sort
en tindran, tots plegats!

Miquel Agell
Director