GENTE BIEN, UNA NIT D'ESTIU​

Amalgama Teatre fa de la seva vuitena producció un retorn a la comèdia, en aquest cas amb el sainet Gente Bien.
Els sainets, a la primeria del segle xx, es representaven al final de les obres «majors», per alleugerir el regust que deixaven les tragèdies i els drames. Volien distreure i divertir, i si pel camí algú quedava en ridícul, millor. En el cas de Gente Bien, Santiago Rusiñol fa una dissecció satírica de l’aristocràcia «industrial» barcelonina, burgesos a qui els Borbons atorgaren blasons i títols a canvi de diners i favors.
D. Santiago, quan els contemporanis retreien que –sent un home d’una capacitat innegable per al teatre– «malgastava» el seu talent en obres menors i intranscendents per comptes de dedicar-se a l’alta comèdia, responia que una mirada sobre l’alta societat del nostre país només podia inspirar sainets i vodevils. Aquesta anècdota enllaça amb total coherència amb una piulada que vaig llegir fa poc, a propòsit de la investigació parlamentària de la família Pujol. «En aquest país la classe treballadora no té treball, la classe mitjana no té mitjans, i la classe alta no té classe».
Vaig pensar que, la Gente bien de qui Rusiñol parlava amb ironia ha perpetuat les estirps, durant cent anys, a través de l’endogàmia i la interacció en els negocis. I, malgrat les seves baixes condicions professionals i morals, encara avui ocupen els llocs estratègics de l’economia i el poder.
Tornem als sainets: tradicionalment són peces curtes d’un sol acte. Aquí, als d’Amalgama, la cosa ja se’ns complicava. El grup és nombrós i calen textos que ens permetin a tots trobar el nostre moment... És per això que vaig gosar posar Gente Bien a la coctelera i afegir-hi fragments del Somni d’una nit d’estiu de l’imprescindible William Shakespeare. No és l’únic ingredient exòtic que hi trobareu. També hi ha un polsim d’Oscar Wilde i una culleradeta d’algun monòleg del mateix D. Santiago. I ja ho tindríem... O ens faltava algun ingredient que arrodonís el còctel? És clar, música...! Què seria una estrena nostra sense cançons? Aquí la tria va ser molt fàcil. L’acció està ambientada als anys 20 i a Barcelona. L’aparador d’aquell Paral·lel va desplegar un ric mostrari de possibilitats...
I, per fi, ja podem dir que ho tenim. Ho hem remenat força estona, hi hem afegit xampany, unes gotes d’angostura i... Esperem que el resultat deixi els nostres clients ben contents.

Miquel Agell
Director