L'HOSTAL DEL CRIM

EL PER QUÈ DE L’HOSTAL.
Des de ben petit que m’han agradat les històries de misteri. La dèria em deu venir de les lectures dels Cinc, de la imprescindible Enid Blyton, i dels per mi encara més atractius Alfred Hitchcock i els tres investigadors, on despuntava un personatge carregat de magnetisme, un tal Júpiter Jones. Aquelles lectures em portaren a conèixer els detectius Marlowe, de Raymond Chandler; Sam Spade de Dashiell Hammett; o Pepe Carvalho de Manuel Vázquez Montalbán.
Més endavant em vaig anar enganxant a les moltíssimes sèries televisives que sobre detectius i misteris han anat entrant a casa. Cada vegada més fosques, més enrevessades, més addictives...
La vida professional, ves per on, també m’hi ha portat; he tingut la sort de poder participar com actor o director en muntatges teatrals sobre els grans referents de la novel·la negra: Sherlock Holmes, Agatha Christie i, darrerament, el Tom Sawyer de Mark Twain que es transmutava també en detectiu per aclarir un assassinat i uns quants misteris.
Per recrear tot aquest imaginari, amb els Amalgama hem volgut recórrer una mica als clàssics. Hem imaginat què passaria si una trama semblant a la de Deu negrets s’esdevingués a casa nostra, en una comarca d’interior de les més fredes i aïllades. Havíem de generar no només un misteri, sinó també una colla de personatges que ens fossin propers i recognoscibles, tot i que mai acabem de saber què hi ha a l’interior de les persones. Hem creat, doncs, uns personatges polièdrics, contradictoris, sovint enigmàtics, però contrapuntats sempre amb l’humor que caracteritza Amalgama.

Miquel Agell
Director